Quan vam començar la recerca, ens vam dedicar a definir el concepte secta, i vam descobrir que el terme no acabava de limitar-se correctament. Cada disciplina ens oferia una visió diferent, fet que ens complicava la correcta interpretació del tema. Tot i això, ens vam decantar per basar-nos en la definició de l’Institut d’Estudis Catalans: Associació de persones unides per a propòsits diversos, sovint dirigida per un líder carismàtic. Considerem que el vocable secta no és negatiu, de fet el significat pejoratiu que s’atribueix a la paraula és degut a l’actuació de repressió que van efectuar les religions majoritàries del passat, considerades úniques, veritables i, òbviament, ortodoxes. En quant a la etimologia de la paraula creiem fermament que secta prové del verb secare, perquè tornant a contextualitzar-nos en el moment en el que les religions majoritàries dominaven la societat, qui no seguía allò els dogmes religiosos, “tallava” amb l’ortodòxia. Tot i que en aquell moment les sectes representaven la impuresa, l’heretgia i l’heterodòxia, realment no eren més que un cisma religiós. En quant a líders i víctimes, hem vist que estableixen entre ells un vincle d’equilibri total, on aquell que necessita manipular i aquell qui necessita ser manipulat degut als seus problemes emocionals, troben la solució als seus problemes. Tot i que les sectes utilitzen tècniques de persuasió coercitiva i una captació fèrria, utilitzen els mateixos mètodes que podria utilitzar qualsevol altre grup legitimat en la societat.
Davant la extrema manipulació a la qual se sotmeten els membres, el seu posterior abandonament suposa una sèrie de factors negatius en la seva vida, com la por o la pèrdua de poder adquisitiu, però també comporten elements positius com la recuperació de la personalitat, de la capacitat crítica o de la llibertat de pensament. Després d’haver limitat el concepte, i haver establert unes característiques i estructures determinades, vam decidir investigar l’actuació de la llei davant de la proliferació sectària a Espanya, i per aquest motiu vam consultar el Codi Penal i vam 89 contactar amb el cos policial dels Mossos d’Esquadra. Mentre que a la resta d’Europa han determinat algunes lleis per prevenir el sectarisme i les seves conseqüències, a Espanya no existeix cap llei que reguli la creació d’aquestes organitzacions. El nostre país aposta per la llibertat religiosa, un fet molt positiu, la legislació no pot intercedir en la ideologia personal de les persones, però sí sobre les seves accions, sempre i quan siguin il·lícites i perjudicials per a la societat.
Finalment, després d’haver tractat el tema sectari, vam intentar establir una relació funcional i estructural amb les tribus urbanes, les quals vam dividir, a la seva vegada, en dues vessants: la positiva i la negativa. Ambdues comparteixen les mateixes característiques, però les últimes són exactament iguals a les sectes destructives en tots els aspectes. Com ja vam exposar en el darrer punt del treball, es poden englobar sota la mateixa definició, característiques i estructura; també tenen una ideologia comuna que pot ser religiosa o no, i el líder se situa com a màxim poder i influència, i utilitza mètodes de captació i de persuasió coercitiva per captar els membres, que busquen un reductor d’ansietat, aquesta deguda als seus problemes emocionals. El membre patirà durant el procés d’abandonament del grup, i serà molt difícil que decideixi donar el pas determinant d’apartar-se totalment del grup. De fet, podríem dir que en el cas de les tribus urbanes destructives, és més complicat abandonar, ja que el càstig és la mort. A més, la llei actua de la mateixa manera sobre els dos grups, els jutja per les seves accions i no per la ideologia.
Tant els Mossos d’Esquadra com Myrna García no estaven a favor de la nostra teoria. Els Mossos afirmaven que la principal diferència entre els dos grups és el tipus de coerció, ja que en les tribus urbanes acostuma a ser físic, mentre que a les sectes és psicològic. Myrna García es regeix sota la definició de secta promulgada per la Real Academia Española (Comunidad cerrada, que promueve o aparenta promover fines de carácter espiritual, en la que los maestros ejercen un poder absoluto sobre los adeptos), confirmant que les tribus no són sectes perquè no suplanten cap religió creada prèviament. Els seus arguments no són del tot vàlids, ja que hem comprovat que el component religiós no sempre és present en els grups sectaris; per tant, seguint la seva teoría, nega totalment la equivalència entre sectes i tribus urbanes, i afegeix que els membres de secta són víctimes i els de tribus urbanes són criminals. 90 En canvi, el psicòleg Pepe Rodríguez va ser el nostre referent durant la investigació, i en la entrevista no tan sols va confirmar la nostra hipòtesi, sinó que també ens va aportar una afirmació reveladora: tots els grups humans contenen característiques sectàries. Per tant, confirmen que existeixen les sectes constructives, una altra de les nostres qüestions inicials.
Per tant, per finalitzar la nostra investigació, podem dir que la nostra hipòtesi era certa, i hem aconseguit contrastar-la i argumentar-la amb diferents variables seguint una metodologia comparativa. Després de tants mesos de treball, la nostra visió de les sectes ha canviat, ja no és un món fosc i desconegut, sinó que és més extens i complex del que crèiem. Però, com reflexió final, ens quedem amb una de les afirmacions de Pepe Rodríguez: no estem prevenint el sectarisme, al contrari, l’estem augmentant, ja que proporcionem als captadors víctimes potencials. La societat actual crea a persones mal construïdes, sense capacitat de raonament i de decisió, autèntics fanàtics incapaços de viure en el món dels grisos, necessiten extrems, blanc o negre. Tot i que hem de conscienciar a les persones sobre el perill que suposa la manipulació i les tècniques de persuasió, és molt més important aturar el problema des de molt abans, educant a persones fortes que sàpiguen reflexionar. En aquest sentit la nostra societat és molt perillosa, no sabem controlar les nostres emocions, i això, en un moment o altre, ho pagarem molt car.
