Pepe Rodríguez és un periodista espanyol, doctor per la Universitat de Barcelona en la facultat de Psicologia i llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en qüestions sectàries i religioses. Des de 1974 ha estat estudiant les tècniques de persuasió coercitiva i problemàtica sectària, camp en el que assesora a diferents afectats a través de la seva organització, la qual dirigeix des de la seva constitució al 1991, anomenada Equipo Multidisciplinar para el Asesoramiento y Asistencia en Problemas Sectarios (EMAAPS).
Davant la seva àmplia obra i experiència, vam decidir contactar amb Pepe Rodríguez amb l’objectiu de realitzar una entrevista que abarqués totes les incògnites que quedaven pendents en el nostre treball, però també ens interessava contrastar la informació obtinguda a les entrevistes prèviament realitzades. Novament, ens trobem davant d’una divisió clara de l’entrevista entre els dos temes principals del nostre treball: les sectes i les tribus urbanes.
Pepe Rodríguez no tan sols no ha delimitat el concepte de secta, sinó que afirma que tots els grups creats per l’ésser humà contenen característiques pròpiament sectàries, per tant parlariem de sectes constructives, que són necessàries degut a la condició gregària dels éssers humans. Ara bé, si parlem de sectes destructives, ja incloem que el grup practica dinàmiques manipulatives i de coacció sobre els membres.
Segons la seva experiència, ens diu que aquests grups no tenen cap finalitat específica, fins i tot, podriem dir que neixen de forma casual a partir de la trobada entre un perfil de lideratge sociopatològic i una persona fràgil emocionalment que no troba el seu lloc, de tal manera que es crearà un equilibri entre un líder que degut a la seva condició patològica crearà un grup per manipular, i una víctima que necessita pertànyer a un grup i ser manipulada, i òbviament els dos elements tindran una ideologia comuna.
Per tant, si hem d’establir un perfil de líder, direm que és psicopatològic, amb trastorns narcisistes i problemes paranoides. La víctima, en canvi, és una persona fràgil emocionalment que passa per un moment de crisi a la seva vida; això li comporta certa ansietat que no pot reduir sense ajuda, i és llavors quan busca reductors, que acaben convertint-se en addicions. Aquestes poden ser substàncies, conductes o un grup, el qual, si està liderat per una personalitat manipuladora, la persona en qüestió quedarà atrapada. Tot i això, no podem dir que aquesta persona tan sols sigui víctima del sectarisme, sinó que és víctima d’altres elements com la família, la situació, el moment i la societat, la persona estava construida malament, i ja era una víctima.
Ell creu que per entendre les sectes i les tribus urbanes hem de tenir en compte un element fonamental, que és la identitat social que aporten als membres, el sentiment de pertinença, el suport entre membres del grup. L’únic que les diferencia és el què ofereixen, com l’ofereixen i què és el que han de pagar els membres per aconseguir-ho. Però, podem dir que la seva estructura grupal és gairebé idèntica.
Ens aporta a més una afirmació contundent: sí que hi ha sectarisme a les bandes llatines, i comparteixen una estructura interna idèntica, tot i que discerneixin en certes dinàmiques de funcionament i objectius.
Davant d’una situació personal determinada, decideix estudiar els fenomens sectaris, funda el EMAAPS i realitza sessions d’ajuda a persones afectades pel sectarisme, totes elles presencials. Un fet que ens ha cridat l’atenció és que no efectua aquestes reunions amb el subjecte que hi pertany al grup, sinó amb el seu entorn, ja que com ell mateix ens explicava, si s’aconsegueix canviar l’entorn de la persona, és quan aquesta comença a canviar, perquè se li ofereixen alternatives que abans no tenia, i és així com aconsegueix abandonar el grup i tornar a la vida en societat.
La captació dels grups sectaris és cada cop més àmplia, i segons la seva visió, creu que no tan sols no estem prevenint a la població del sectarisme, sinó que estem ampliant aquest fenomen, ja que la societat construeix persones fràgils sense capacitat de reflexió, fanàtiques i extremistes, un fet que, com ell diu, pagarem molt car en un futur.
