Red de Apoyo ha estat funcionant i oferint protecció, orientació, i conselleria psicològica i legal per a les víctimes de sectes destructives. La seva finalitat principal és ajudar a que les víctimes reconstrueixin novament les seves vides, per aconseguir recuperar la unió familiar, els valors perduts i l’estima, entre altres.
Myrna García és la presidenta i directora del Programa de Conselleria Psicològica Per a les Víctimes de Sectes, incloent a familiars i éssers estimats afectats. Seguint un enfocament mèdic científic, Myrna García explica el desenvolupament de diversos Trastorns Mentals. Ajuda als ex-adeptes a recuperar-se del 'Síndrome de Adoctrinament Sectari', que desenvolupen les persones sotmeses a les tècniques de persuasió coercitiva utilitzades per líders de sectes destructives de la personalitat.
Myrna compta amb experiència atenent a víctimes de maltractament, especialitzant-se en les víctimes de sectes destructives, després d'haver-se graduat amb honors en Psicologia de la Universitat del Sagrat Cor, realitza estudis post graduats universitaris per completar un Màster en Estudis poblacionals al Recinte de Ciències Mèdiques de la Universitat de Puerto Rico, i des de la perspectiva de les ciències mèdiques és que amb gran èxit ofereix la seva orientació i conselleria psicològica a les víctimes de sectes.
Després de consultar la pàgina web de Red de Apoyo i de contactar amb Myrna, vam efectuar una entrevista telefònica el dia 15 de desembre del 2015.
L’entrevista en qüestió comptava amb 17 preguntes que nosaltres mateixes ens vam proposar a l’hora de fer el treball, ja que volíem comptar amb una opinió científica experta. La entrevista es pot dividir en tres blocs: la introducció a les sectes, els líder i les víctimes i, per últim, les tribus urbanes.
La seva aportació al treball va ser molt interessant i ens va aportar altres perspectives que no ens havíem plantejat: en primer lloc, ella va afirmar que una secta és tota doctrina ideològica o religiosa que falsament representa a la original organització religiosa o ideològica, que es diferencia en la seva totalitat a la interpretació ortodoxa, és a dir, a la original. La psicòloga confirma que els Nous Moviments Religiosos no són sectes ja que no se separen de res, no representen cap organització, el problema està quan, aquestes religions suplanten a la original.
Defèn el perfil de líder ha de ser carismàtic i es presenta com a una persona filantròpica, fet que no és real, i presenta una predisposició cap a la mitomania. En la seva majoria, pateixen dos trastorns de la personalitat: el de la personalitat antisocial i el narcisisme. En quant a les víctimes, però, ens va aportar una informació reveladora, i és que segons la seva teoria, la realitat és que les vertaderes víctimes de la presència sectària no són els propis membres, sinó els familiars d’aquests, aquells que pateixen el maltractament i que acaben demanant ajuda a associacions com la seva.
Les víctimes poden rehabilitar-se recuperant la seva adaptació funcional, fet que els permet socialitzar-se i reintegrar-se en la societat. Segons Myrna, s’ha d’escoltar, entendre i analitzar a la víctima, ajudant-la a que ella mateixa acabi superant els seus temors. Els aporten a més tècniques per a superar els seus problemes de forma objectiva i funcional. Quan els afectats s’enfronten a la realitat és quan s’adonen de que tot en el que creien no era real, i és quan comencen a sortir de la seva espiral de por i inseguretat.
Myrna afirma que les tribus urbanes són tan sols grups d’amics que posseeixen tradicions, costums i gustos similars, que es reuneixen de manera voluntària i que no tenen res a veure amb sectes, ja que per a ser-ho haurien de representar falsament a un grup ortodox filantròpic. Tot i això, podrien existir tribus urbanes destructives depenent del líder que les dirigeixi. Defèn que les bandes llatines no són sectes, tan sols organitzacions criminals.
Com a conclusió, per a Myrna una tribu urbana en cap cas és una secta, encara que en alguns casos puguin resultar destructives i que realitzin mètodes de captació, perquè per a ser-ho, hauria de suplantar una religió falsament. Una víctima d’una secta està molt lluny d’un criminal d’una banda destructiva, ja que aquests últims cometen actes il·lícits a consciència, per aconseguir diners i poder, perquè quan ells ingressen en el grup ja saben quines seran les seves accions. En canvi, les víctimes representen un grup que es presentava com positiu però realment no ho era, i es converteix en un fanàtic que realitza actes nocius degut a la maldat del grup. Llavors, per a ella, el que diferencia la víctima del criminal és la consciència inicial sobre els actes criminals que es cometran en un futur.
Podeu consultar la pàgina oficial de l'associació:
