La comissaria dels Mossos d’Esquadra a Terrassa constitueix la seu operativa de l'Àrea Bàsica Policial (ABP), i assegura la prestació dels serveis bàsics d'investigació i seguretat ciutadana, com la investigació de petits delictes i realització de les primeres actuacions en els delictes que no són competència pròpia d'altres àmbits de l'organització. S’asseguren a més del manteniment de l'ordre i la convivència, sempre que no calgui la intervenció de les unitats especialitzades, i també de la execució de les ordres i els requeriments de les autoritats amb potestats legals de policia. Aquesta organització també garantitza la recepció de denúncies, la instrucció dels atestats policials que se'n derivin i l’atenció dels requeriments dels ciutadans i de l'autoritat judicial, a més de l’auxili a les autoritats judicials i compliment de les seves ordres.
En el nostre treball voliem abarcar l’estudi dels grups sectaris des de diferents perspectives, i una d’elles és la del cos policial. Vam contactar per vía telefònica i electrònica amb els Mossos d’Esquadra de Terrassa, i després d’haver elaborat i entregat una instància per correu electrònic i de forma presencial, vam efectuar una entrevista el dia 15 de desembre del 2015.
La entrevista en qüestió estava formada per setze preguntes, orientades a la visió del cos policial de les sectes i les tribus urbanes i la seva actuació davant d’elles.
Per als Mossos d’Esquadra, les sectes es defineixen seguint l’accepció imposada per la psicologia social, que considera un grup com a sectari si utilitza tècniques de manipulació psicològica. La definició de secta no apareix al codi penal, per tant no pot condemnar a un grup per ser sectari, sinó per cometre actes il·lícits; això queda reflectit a l’article 515.2, on també s’engloba a aquells grups amb finalitats lícites que utilitzen tècniques d’alteració de la personalitat. Tot i això es va remarcar que la policia pot condemnar les activitats il·legals del grup i els autors d’aquestes, però mai la ideologia d’aquests.
Les sectes tenen dues finalitats, les explícites (la visible) i les implícites (les invisibles, la finalitat real), però aquestes últimes són desconegudes per a l’exterior, per tant és impossible comptabiltzar el nombre real de sectes al nostre país. Tothom és apte per ingressar a una secta, ja que travessar un moment de crisi a la nostra vida ens converteix en víctimes potencials davant les tècniques manipulatives del líder, que poden ser ambientals, emocionals i/o cognitives, que provoquen la inducció a estats dissociatius i la posterior anul·lació de la personalitat de l’individu. Però, hi ha casos en els que la víctima deixa de ser-ho, i és quan el membre passa a ser autor d’actes il·lícits.
Les tribus urbanes no són sectes, i el que les diferencia és el tipus de coerció, ja que a les tribus urbanes les conseqüències són reals, ja siguin físiques o psicològiques cap a el membre o la seva familia, per tant la tècnica més freqüent és l’amenaça, però només se’ls pot imputar seguint l’article 515.2, no pel fet de formar un grup organitzat. En les tribus urbanes passa el mateix que a les sectes, la víctima pot deixar de ser-ho al ascendir en la jerarquia del grup, fins que pot acabar esdevenint líder.
