Fins aquest moment hem comprovat que les tribus urbanes són grups que ajuden emocionalment als joves que es troben en una situació crítica en les seves vides, com és l’adolescència, un període de canvi a nivell físic i psicològic sense precedents. Però, què passaria si un d’aquests grups estigués encapçalat per un líder carismàtic que busca un benefici propi a través d’actes il·lícits i del maltractament dels membres del grup? Estariem davant d’una tribu urbana destructiva o tan sols parlaríem d’una organització criminal?
A continuació esmentarem i analitzarem diversos grups a nivell mundial que estan considerats com a criminals però que segueixen una estructura comparable a les tribus urbanes analitzades prèviament.
Maras
Una mara és un grup de joves delinqüents a certs indrets d'Amèrica Llatina, en especial a Amèrica Central. L'ús del terme "mara" prové de l'apòcope de la paraula castellana "marabunta", un grup de formigues migratòries que arrasen tot el que troben al seu pas.
La relació entre el terme "mara" i aquests grups d'animals és metafòrica, i fa referència a l'origen dels grups delinqüents organitzats a diverses ciutats dels Estats Units d'Amèrica, formats per joves llatinoamericans, provinents dels massius moviments migratoris de les dècades de 1950, 60 i 70. Molts d'aquests joves delinqüents van ser deportats als seus països d'origen pel govern dels EUA, fet que va originar el naixement d'aquests grups a bona part d'Amèrica Llatina.
Trobem dues Maras principals: la Salvatrucha i la 18, ambdues nascudes a la ciutat de Los Angeles, són bandes rivals que enfronten els seus membres en baralles mortals.
Degut a la situació de precarietat que viuen els joves d’Amèrica Llatina, veuen en les bandes una família que els proporcionarà afecte, seguretat i protecció, i encara que després cometin actes il·legals, aquest no és el motiu pel qual ingressen al grup; de fet, alguns testaments afirmen que al principi, quan les Maren capten joves, fan creure que la situació és ideal per a ells i que tot serà positiu, però evidentment després tot canvia.
Per esdevenir membre s’ha de passar un ritual, un baptisme de foc, aguantar una pallissa durant 18 segons sense poder defendre’s. Un cop es supera aquesta prova i es passa a ser membre de la Mara, ja no es pot abandonar el grup, i l’abandonament està penat amb la mort.
No tenen una estètica determinada, però sí que tenen unes marques que els identifiquen durant tota la vida: els tatuatges. Els porten per tot el cos, sobretot a la cara, i no tan sols tenen la funció de representar el grup, sinó que també expliquen històries de la vida dels subjectes, com per exemple, baralles que els van portar pràcticament a la mort, el naixement de fills, la pèrdua d’un company, etc. També són molt comunes les cicatrius de ferides, ja que els membres de les Mares viuen moltes baralles que enfronten diverses bandes disposades d’armes de foc, navalles i objectes pesants. Les Mares comparteixen, a més, un llenguatge de signes que els permet comunicar-se entre els membres.
Les Mares estan constituïdes a partir d’una jerarquia fixa, en la qual el líder és objecte de culte per als membres, i aquests compleixen totes les seves ordres. Les Mares són conegudes pel seu ús de la violència i el seu codi moral propi, que consisteix, majorment, en severs actes de revenja i retribucions cruels. En el cas de la Mara Salvatrucha i les seves accions il·legals, s’inclouen la venta de drogues, l’extorsió, la venta d’armes, el robatori i els assassinats, entre altres.
Davant la llei, les Mares són una organització il·legal, tot i que a l’hora de processar un cas judicial el fet de formar part de la banda no influeix, ja que cadascú és lliure de creure en el que es consideri convenient, el que es jutgen són les accions il·lícites prèviament esmentades.
Latin Kings
Els Latin Kings («Reis Llatins») van començar com una organització social dedicada a millorar les condicions de la comunitat d'origen equatorià a l'àrea de Chicago en la dècada de 1940. L'organització es va estendre per tot els Estats Units, i als anys 70 va començar a ser dominada per persones implicades en activitats il·legals, principalment en xarxes de narcotràfic. Prenen com a model les Mares, i són un clar reflex de la seva organització i actuació. De fet, trobarem característiques similars o iguals durant l’anàlisi.
Els membres d'aquest grup s'identifiquen amb una estètica clara: el color daurat (o groc) i negre, les corones de cinc puntes o les sigles ALKQN (Almighty Latin King and Queen Nation, «La totpoderosa nació dels reis i reines llatins», en anglès).
Els Latin Kings segueixen mètodes de captació de joves per ampliar el grup, com podrien ser les seves pàgines web, on fan propaganda presumint de les seves armes, dones i drogues. En els darrers anys, però, aquestes bandes també han adaptat noves tècniques, com seria la captació de nens en les portes de les escoles, els quals si entren en contacte amb el captador, es veuran atrets pel seu carisma i manipulació, els fan creure que la banda els hi pot aportar coses molt positives a la seva vida, com una família, protecció i seguretat.
Les víctimes potencials són joves d’entre 12 i 25 anys que viuen una situació personal complicada, tal i com passa a El Salvador amb les Mares; en la seva majoria, provenen de famílies desestructurades, creixen sense l’atenció dels progenitors, i això necessitin un sentiment de pertinença a algun grup.
Per esdevenir membre, és habitual sotmetre’s a alguna prova i, basant-se en les Mares, el subjecte haurà de suportar una pallissa propinada per la resta del grup durant 18 segons, o en altre cas aconseguir una determinada quantitat de diners, normalment robant-lo. Aquests rituals, però, són eterns per als membres, de tal manera que un cop passen a formar part del grup, mai poden deixar-lo, i la sortida està penada amb la mort, tal i com passa amb els seus referents.
Hi ha una disciplina interna molt elevada. El grup segueix una jerarquia clara, en la que el líder, al qual rendeixen culte, imposa unes normes que han de ser acatades per tots els seus seguidors, i el seu incompliment es veurà acompanyat de càstigs físics. Comparteixen, com ja hem dit, una estètica comuna en quant a la seva indumentària, però també un territori fixe que només aquesta banda podrà freqüentar i símbols que únicament ells coneixen, normalment per informar dels seus negocis il·lícits. A més, els afiliats han de pagar unes quotes establertes per aportar diners al grup, ja sigui per ajudar a altres socis que estiguin en una situació crítica o per pagar les despeses de la pròpia organització.
Els Latin són violents entre ells, però també amb la resta de la gent que no hi pertany al grup, als quals poden arribar a atacar i/o matar sense motiu aparent. Però, també trobem important esmentar la rivalitat entre bandes, de fet, les baralles entre aquests grups són molt comuns en els carrers.
Veiem doncs que els Latin Kings són una organització que ha assolit límits internacionals, i tot i seguir les característiques de les tribus urbanes, és reconeguda pels seus actes il·lícits. Carles Feixa, antropòleg de la universitat de Lleida, afirma que les bandes són grups juvenils i que els hem de tractar com a tal, perquè encara que existeixin bandes llatines que cometin actes il·legals, és ben segur que no seran totes, per tant no es pot condemnar a tots els Latin Kings per igual.
Per poder veure més gràficament l'acció d'aquests grups, ¡per entendre millor les causes i conseqüències de la seva presència. Vam utilitzar imatges de documentals de televisió: Encarcelados: El Salvador, Equipo de Investigación: Desterrados , ambdós reportatges del canal La Sexta, i La vida Loca, de Christian Poveda.
El trobareu aquí: https://youtu.be/WoFt08Z75lg
