Una tribu urbana és un grup de persones, especialment de joves, que vesteixen de forma similar, posseeixen hàbits comuns i llocs de reunió i que es comporten seguint les pautes ideològiques d’una subcultura, que s’origina i es desenvolupa en l’ambient d’un nucli urbà.
Segons el Diccionari Enciclopèdic de Sociologia, el concepte de tribu urbana és definit de la forma següent: Unitat ètnica que es caracteritza pel mateix idioma i cultura, la consciència col·lectiva i el sentiment de pertinença comuna, així com pel lloc de residència en comú o la emigració. Per a la tribu són essencials els símbols comuns, les tradicions estables i la venta col·lectiva hegemònica.
El concepte tribu urbana es troba localitzat en la literatura acadèmica en dos vessants: la primera, difosa pel sociòleg francès Michel Maffesoli (parla de l’existència de nous grups juvenils que es reuneixen arreu el nomadisme i el sentit de pertinença; aporta connotacions pejoratives al concepte, i de fet, creu que la paraula tribu és utilitzada per remarcar l’aspecte de l’arcaic i allò bàrbar), i la segona pels espanyols Costa, Pérez Tornero i Tropea (les tribus urbanes són aquelles “pandilles, bandes o simplement agrupacions de joves i adolescents que vesteixen d’una forma semblant i cridanera, segueixen hàbits comuns i es fan visibles, sobretot, en grans ciutats).
Les tribus urbanes estan formades, en la seva majoria, per adolescents. Aquests travessen una etapa vital caracteritzada per importants canvis físics i psicològics, i tendeixen a canviar d’interessos, busquen la seva identitat personal i comencen a plantejar-se el seu futur. Es produeix, a més, un moviment cap a moviments mes amplis que la pròpia família, allò que Sigmund Freud denomina deseiximent de l’autoritat dels pares, fet que provoca que siguin proclius a adoptar com a líders o referents a personatges públics o del seu entorn, els quals converteixen en els seus ídols, en un referent; a més, busquen una sortida cap a espais exogàmics, es reuneixen en formacions grupals com bandes o pandilles, on desenvolupen un fort sentit de la pertinença grupal, es comporten d’una manera uniforme, d’acord amb les pautes que estableix el conjunt, i que al mateix temps garanteixen la pertinença al mateix i el reconeixement com a membre per part d’aquells que l’integren.
Constanza Caffarelli, en el seu llibre Tribus Urbanas: Cazadores de identidad, estableix diverses característiques al fenomen de les tribus urbanes:
S’originen única i exclusivament en nuclis urbans.
Constitueixen comunitats emocionals, els subjectes adopten determinades formes de presentar-se, participen conjuntament en activitats i adopten actituds que provoquen sensacions poderoses i que atorguen cert sentit a les seves vides. Intenten satisfer una carència emocional compartida obtenint amistats, contacte i comunicació en una societat com l’actual, que tendeix a l’aïllament.
Recreen una forma particular de vincular-se, de relacionar-se, el pilar principal és el grup i allò que es viu i comparteix al seu interior.
Comparteixen vestimenta, conductes estereotipades i gustos.
Incorporen hàbits de comunicació i costums que desafien als establerts tradicionalment.
Ofereixen llocs de trobada, els quals acaben acceptant com a propis.
La majoria dels grups s’identifiquen amb un gènere musical concret.
Tenen la seva pròpia forma d’organització, i el rol de cada membre es determina en funció de l’estatus dins de la pròpia tribu.
I vosaltres, pertanyeu a alguna tribu urbana?
