Aquestes organitzacions posen en pràctica, deliberadament, certs mètodes per manipular a les persones que constitueixen el seu objectiu: subjectes motivats que es presenten voluntaris, i utilitzen aquests mètodes amb la intenció de transformar-se en agents dòcils i eficaços al seu exclusiu servei, mantenint-los aliens a qualsevol una altra influència. Al principi, aquesta manipulació suposa motivar la víctima, que, atreta pels objectius que li són presentats, serà, més endavant, objecte d'un veritable programa de transformació, mitjançant l'ús de les tècniques més sofisticades de la psicologia moderna.
Es necessita temps
El procés de captació és exactament això, un procés, els membres nous són captats pas a pas.
Els membres sectaris han comparat aquest procés al d'un matrimoni, hi ha una seducció inicial, de mica en mica es va incrementant el compromís, hi ha l'enamorament i finalment el compromís total.
Aquí farem una ullada al procés de captació i a les tècniques de control mental utilitzades per mentir i enganyar els membres perquè s'uneixin al grup.
Escollint a les víctimes
El primer a considerar són els membres potencials. Les sectes no volen persones amb problemes de salut mental, amb addiccions a les drogues, o esvalotadors. Volen treballadors intel·ligents, eloqüents i saludables que puguin aconseguir fer la feina. Alguns grups volen gent jove, altres grups volen famílies, i per a altres grups el seu objectiu és captar gent, principalment pels seus diners.
No hi ha cap "personalitat" específica que sigui susceptible a les tècniques de control mental. No obstant això, hi ha certes característiques que poden fer a les persones més vulnerables. Per exemple, les persones dependents, poc assertives o que tenen baixa tolerància a l'ambigüitat (que no els agrada sentir-se insegurs, volen respostes i com més aviat millor). La gent idealista o que tenen un fort desig del sentit espiritual d'alguna manera també són susceptibles. Un deteriorament de la capacitat de criticar el que a un li diuen o el que escolta també posa la persona en una situació de desavantatge.
La majoria de les persones trobaran un reflex en tot això, és a dir, poden identificar que hi ha hagut algunes vegades en les seves vides quan han experimentat molt, tot o algunes d'aquestes coses en si mateixos. Això vol dir que tots som susceptibles de ser captats per una secta, si arriben a conèixer a un membre d'una secta en el moment equivocat un moment en el qual una persona és vulnerable i en el qual un membre d'una secta li està oferint exactament el que vol.
Un punt molt important que fa a les persones increïblement susceptibles és la ignorància de com funciona el control mental i el fet que les sectes utilitzen tècniques de control mental per captar.
La creença, "això mai em passaria a mi!" agreuja el problema.
Les sectes grans fins i tot tenen manuals de formació on ensenyen als membres el tipus de gent a captar. Per exemple, algunes sectes poden voler membres que paguin a cada pas, és a dir, persones amb diners que puguin permetre pagar una sèrie de cursos que progressivament són més cars.
El manual explicarà com i on trobar futurs adeptes, i com valorar-los, i després basat en aquesta valoració quina història explicar de manera que els atregui al curs.
Primer contacte
Les sectes capten gent a través d'anuncis en revistes i diaris, exhibicions públiques, fires comercials, universitats, classes nocturnes, clubs d'esport, perruqueries, i la llista segueix i segueix.
Prop del 60% dels ex-membres diuen que ells, en realitat, van ser captats per un familiar o un amic.[2]
Personalització
Anem a considerar la interacció entre un membre d'una secta, una persona potencialment vulnerable a la captació i les tècniques de control mental que s'utilitzen.
El primer que el membre d'una secta vol fer és recopilar informació sobre el membre potencial. Aquesta informació s'utilitza de dues maneres. En primer lloc, el membre pot pretendre que té els mateixos interessos i valors per pretendre ser com el membre potencial. Aquesta és una manera molt poderosa de crear un relació íntima. La majoria dels líders sectaris són psicòpates
En segon lloc, el membre de la secta utilitza la informació per fer al nou membre potencial una oferta que no pugui rebutjar. L'oferiment pot ser una invitació a fer un cafè, un dinar, una xerrada gratuït, un seminari, etc. El tema, per descomptat, seria exactament el que està buscant.
Els enganys i les mentides són part de les tècniques de control mental, són presents des de la primera paraula en el procés de captació i estan dissenyades per influir en la presa de decisions.
La relació en si mateixa és falsa, està creada artificiosament. La xerrada o el seminari pot de fet estar relacionat, només vagament, de manera que el reclutador (o membre que està intentant captar altres) està oferint, i el nou membre potencial està enganyat a venir perquè li agrada la persona que l'ha convidat .
És apropiat esmentar aquí les armes d'influència de Robert Cialdini. Són motivadors psicològics inconscients que fem servir com accessos directes en el nostre dia a dia, com ara la reprocitat, simpatia, compromís i consistència, i escassetat. Cialdini diu que aquests aspectes permeten que la nostra societat funcioni bé, però poden ser usats com a tècniques de control mental per manipular i controlar a les persones.
Per exemple, en la nostra situació de dalt, el membre de la secta s'està fent amic del membre potencial. Nosaltres permetem ser influenciats pels nostres amics o la gent que ens agrada. De manera que el membre potencial, de fet, ja està en desavantatge. No comprèn com funciona el control mental i li agrada la persona amb la que està parlant.
A tots ens agrada ser consistents. Així que si el membre potencial ha dit que està molt interessat en política, és molt difícil declinar una invitació a una xerrada gratis sobre la situació política actual. O si han admès que estan bregant financerament, no té sentit que no vulgui anar a un seminari gratuït sobre com fer més diners en el seu temps lliure.
Si a això li afegim el fet que el reclutador li ha fet al nou membre un favor, per exemple pagar un cafè o un dinar, (la reciprocitat és la idea que si jo et faig un favor, tu et sentiràs obligat a retornar-me el favor), ¡les probabilitats es segueixen acumulant per al reclutador!
I llavors el reclutador esmenta que es tracta d'un seminari d'una sola vegada, amb un gran descompte per a les persones que s'inscriguin ara, l'escassetat empeny al nou membre potencial a la decisió de prendre un compromís.
Però de nou hem estat enganyats. El nou membre potencial creu que anirà a un seminari sobre política o com fer diners o qualsevol cosa, però de fet està unint-se a una secta, finalment i amb el temps tota la seva atenció es focalitzarà en ser acceptat pel grup i el líder, en complaure el líder i ignorar les seves pròpies necessitats i desitjos perquè les necessitats i desitjos del líder són molt més importants.
La doble ètica
Aquesta és la doble agenda de les sectes. Hi ha una façana o una màscara que es presenta al públic en general mentre el que passa realment en el grup és una cosa totalment diferent.
La gent s'uneix als grups pensant que aconseguiran alguna cosa: habilitats de comunicació, ensenyaments espirituals, alleujament a l'estrès, un treball per guanyar diners i les solucions als seus problemes. Mai s'unirien si sabessin que anaven a acabar treballant llargues hores per res, traficant amb drogues, venent flors als carrers i donant tots els diners al líder, prostituint-se, donant tots els seus béns o estalvis al grup i altres sèries de coses. Els nous membres no aprenen tota la història fins molt més tard, una de les tècniques de control previstes utilitzades en sectes destructives.
Una altra forma d'engany són els grups de façana de les sectes més grans. També coneguts com a grup pantalla. Un grup de façana pot ser una petita societat política en una universitat, per exemple, des de la qual es canalitza als membres a una gran secta religiosa. O un grup de ioga en una ciutat petita on els membres són captats per una secta destructiva internacional. La gent s'uneix al grup de façana esperant una cosa, mentre que l'agenda oculta del grup és captar nous membres per a la secta.
Predicadors amb retòrica
Moltes persones creuen que en la captació s'utilitza l'assetjament i les discussions per pressionar a la gent a unir-se a les sectes. Res podria estar més lluny de la veritat.
Les tècniques de control mental utilitzades per les sectes avui dia han evolucionat, i amb freqüència parlar amb retòrica i encant, i els temes atractius són utilitzats per atraure, afalagar i fins i tot seduir a les persones perquè prenguin compromisos.
Però la combinació de les diferents tècniques de control mental comporta que la seducció causi llaços i compromisos que són fins i tot més poderosos que les relacions normals.
Està bé, diguem que la persona accepta anar a un curs de cap de setmana. Anem a discutir les tècniques de control mental que poden esperar trobar-se.
