Com hem vist, el concepte de secta varia segons les èpoques i la organització estructural de la religió madura. És cert que excloent les variables de l’espai i el temps, les sectes no són més que moviments religiosos poc convencionals amb un fort component de renovació religiosa o revitalització espiritual.
Des de sempre s'han intentat establir unes característiques que definissin totes les sectes, una tasca molt difícil, ja que agrupar-les totes en un sol grup és pràcticament impossible. Tot i això, Wilson en la seva obra Sociologia de les sectes religioses, proposa una sèrie de característiques concretes per determinar quan parlem de sectes religioses. Les anirem analitzant una a una:
1. Voluntarietat. Es dóna una completa llibertat d’adhesió als dogmes de la secta encara que els fills dels sectaris tendeixin a abraçar la creença dels seus pares per haver sigut criats en el si de la organització.
2. Exclusivisme. El compromís dels fidels a la secta deu ser primari i inequívoc, a més d’absolut. Diguem que la secta es converteix en el punt central en torn al que gira la seva existència.
3. Mèrits. L’ingrés en la organització requereix un acte d’acceptació, una prova de mèrits, que amb el temps es converteix en un fet rutinari.
4. Autoidentificació. El fet de pertànyer a una secta porta al fidel a un clar establiment dels límits entre el que és una secta i el que no. És per això que el concepte de “nosaltres” està molt accentuat.
5. Expulsió. Una vegada superada la prova de mèrits necessària per ingressar en la secta, unes organitzacions rebaixen l’exigència mentre que altees mantenen el rigor. El relaxament ocorre normalment quan la secta, al haver adoptat dràstiques mesures d’aïllament exterior, nodreix les seves files a base de nascuts en el propi si de la secta.
6. Estatus d’elit. És tant que els seus membres són posseïdors de la vertadera doctrina que els atorgarà la salvació absoluta.
7. Legitimació. Com a mode d’apartar potencials membres del sistema de creences hegemònic i persuadir-lo, la secta ha d’atribuir-se una autoritat sagrada que li atorgui suficient legitimitat. Molt freqüentment aquesta aportació de legitimitat la realitza un líder carismàtic.
8. Consciència. La majoria de les sectes consideren que una recta consciència, actitud i autocontrol són valors de màxima importància. Els seus membres són sempre la punta de la llança del seu dogma, i és per això que han de configurar en sí mateixos el ser ideal de sectari.
Creus que aquestes característiques són vàlides?
[1] Bryan Wilson: Sociologia de les sectes religioses. Editorial Guadarrama. Madrid, 1970.
