L’aparició d’una organització sectària, tal i com hem vist anteriorment analitzant l’etimologia de la paraula secta, suposa un cisma amb la religió majoritària establerta en la societat, trencant amb la ortodòxia d’aquesta. Des d’aquest punt de vista, podríem dir que un sectari i un heretge són el mateix?
Una heretgia és una opinió o un conjunt d’idees que s’oposen a les creences considerades irrevocables en el context social. Generalment l’ideal hegemònic respon a un arquetip religiós i es basa en la imposició de una doctrina o un dogma de fe, que ha de ser respectat per tots els individus que formen part de la societat. Un exemple d’heretgia inacceptable seria postular que Maria no era verge, o que Crist era un ser humà que va adquirir la divinitat quan va ser adoptat per Déu, un argument sostingut per l’adopcionisme, una de les doctrines heretges més antigues.
El terme heretge prové del grec i segons la seva etimologia significa “el que opina”. Així un heretge és aquell que s’aparta de la doctrina hegemònica, de la ortodòxia, convertint-se en un heterodoxa. El perill i el pecat de l’heterodoxa únicament serà el de qüestionar l’autoritat establerta. Llavors, veiem clarament que un sectari és un heretge.
Per explorar l’univers sectari en l’Occident actual hem de partit de que el cristianisme és, des de fa dos mil anys, la doctrina hegemònica en aquest àmbit. Hem de remuntar-nos per tant, als orígens del cristianisme en el món romà. El cult sagrat en Roma estava estrictament associat a la institució imperial i als valors de ordre i pau social. L’aparició del cristianisme, com dissensió sectària del judaisme, ve a trencar aquella harmonia pagana acusant-se’l d’horribles crims i execrables vicis, similars als que el cristianisme hegemònic acusarà a les heterodòxies medievals.
I es que el cristianisme estava disposat a oferir tres novetats que Roma no estava disposada a tolerar: l’aparença d’una societat secreta, la propietat col·lectiva en les seves comunitats i el recel de la institució familiar basada en la autoritat del pater familias. Les conseqüències van ser terribles, perquè a més de l’aïllament i de la baixa consideració social, es van produir incomptables persecucions.
Serà més tard amb l’emperador Teodosi, quan Roma va decidir fagocitar a l’enemic interior proclamant el cristianisme com a religió de l’imperi. Es va inaugurar llavors un procés de configuració del cànon doctrinal cristià que convertirà a l’heretge en una amenaça tant per a l’ordre material com per a l’espiritual, essent possible el càstig per ambdues raons.
D'aquesta manera veiem que el cristianisme va aparèixer com una secta, però avui dia és una de les principals religions a nivell mundial. Des dels seus inicis, va perseguir a tothom que no acceptava els seus dogmes, i és llavors quan parlem d'heretgia o sectarisme.
Trobem molts grups sectaris que van causar un gran impacte en la societat.
L’Adopcionisme, un corrent ideològic segons el qual Jesús era un ésser humà elevat a la categoria divina per designi de Déu, ja sigui per la seva adopció, al ser concebut, durant la seva vida, o bé després de la seva mort.
El Gnosticisme és un conjunt de corrents sincrètics filosòficoreligiosos que imità el cristianisme en els tres primers segles de la nostra era, convertint-se finalment en un pensament declarat herètic després d'una etapa de cert prestigi entre els intel·lectuals cristians.
El Luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament. A partir d'aquestes idees va néixer el Protestantisme, una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església Catòlica arran de la Reforma del segle XVI, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Davant d'aquests grups, la ideologia dominant intentava preservar la ortodòxia utilitzant diversos elements.
-La Família.
-L’Església.
-L’Estat i la Societat.
-Moviments antisectes.
-Els Apòstates.
I tú, creus que un sectari és un heretge?
